27.05.08

La Conselleria d’Agricultura i Pesca, a través de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP), desenvolupa el projecte de recerca “caracterització morfològica i agronòmica de varietats autòctones de Balears i evaluació de la seva aptitud enològica: composició antociànica i perfil aromàtic”.
Durant els tres anys de duració (2006-2009), el projecte té com a objectiu estudiar el potencial de les varietats autòctones minoritàries de les Illes Balears de cara a la possible obtenció de vins de qualitat.
La consellera d’Agricultura i Pesca, Mercè Amer ha assegurat que “ la investigació és un pilar fonamental i que tenim plenament assumit. Estarem al costat del sector perquè els fruits d’aquestes investigacions millorin encara més el bon nom del vi fet a la nostra terra.”
L’estudi experimenta amb 25 varietats autòctones de les Illes Balears, de les quals, dues, la blanca Giró i la negra Gorgollassa presenten un gran potencial per elaborar vins de qualitat.
Segons els primers resultats de l’estudi, dues varietats ofereixen un potencial molt important per obtenir vins de qualitat. En primer lloc, la varietat de raim blanc “Giró”, considerada pels investigadors una bona alternativa a altres varietats no autòctones a causa del seu bon comportament agronòmic. Es tracta d'una varietat amb una elevada aptitud per donar vins de qualitat. El Giró mostra, a més, una gran qualitat sanitària, ja que té una baixa sensibilitat a les malalties.
En el cas de la varietat de raïm negre, la Gorgollassa és un raïm molt resistent a les malalties com el mildiu o la botritis. A més presenta unes característiques agronòmiques que el fan una varietat amb un creixement molt equilibrat. La seva aptitud enològica també ha donat resultats excel.lents.
La resta de varietats autòctones amb les que es continua investigant són:
Varietats blanques: Argamusa, Callet blanc, Mateo, Quigat, Valent blanc, Vinater blanc.
Varietats negres: Calop, Escursac, Esperó de Gall, Fernandella, Fogoneu frannces, Gafarró, Galmeter, Mances de Capdell, Mances de Tibus, Mandó, Sabater, Valent negre i Vinater negre.
El projecte de recerca “caracterització morfològica i agronòmica de varietats autòctones de Balears i evaluació de la seva aptitud enològica: composició antociànica i perfil aromàtic”, encapçalat per l’equip del Dr. José Escalona, té un pressupost de 60.000€ de fons procedents de l’INIA.

Viticultura a les Illes Balears

La viticultura s’ha convertit en un dels sectors agrícoles més dinàmics de les Illes, on la superfície plantada en els darrers anys ha augmentat més d’un 20%. Un sector que, a més, presenta unes perspectives de futur molt positives ja que el mercat intern té capacitat per absorbir més producte. Tot això afegit al potencial mercat per a l’exportació i al turisme de qualitat que visita les Illes Balears.
Els viticultors de les Balears han mostrat un gran interès en els darrers any per replantar i recuperar les varietats autòctones en els processos de vinificació, ja que representen un impuls molt important cap a la personalitat i tipicitat dels vins de la nostra terra.
En els darrers 15 anys, el mapa vitícola de les Illes Balears ha sofert l’entrada de varietats forànies de gran reputació (Cabernet Sauvignon, merlot, Shiraz com a varietats negres i Chardonnay, Macabeu o Parellada com a blanques) que han permès millorar de forma substancial els vins obtinguts. Una millora però, que ha anat en detriment de la personalitat pròpia dels vins.
A les illes, les varietats tradicionals permeses i qualificades com a preferents són el Manto Negre, Callet i Fogoneu com a raims negres i el Moll o Premsal Blanc i la Malvasia com a varietats blanques. L’entrada d’aquestes noves varietats autòctones que tan bons resultats estan donant podrien sumar-se a les varietats permeses actualment.
Tot i els estudis existents que parlen sobre el comportament agronòmic i la qualitat del raim en aquestes varietats, són pocs els estudis que fins ara feien referència als resultats enològics que se’n deriven.
A les Illes Balears encara hi trobem algunes de les varietats que ja es conreaven abans de la plaga de fil.loxera, que també afectà les illes a principis del segle XX i que, tot i resistir el pas dels anys, no s’ha dut a terme cap estudi amb caràcter científic del seu comportament agronòmic ni de la seva aptitud enològica.
Respecte a aquestes varietats hi ha referències històriques sobre el seu cultiu, referències catastrals de la comunitat autònoma, així com algunes reserves de material genètic en diferents col.leccions de vinya. Tot i això, no s’han dut a terme treballs d’aptitud enològica d’aquestes varietats.
Actualment la conselleria d’Agricultura i Pesca investiga per donar resposta al creixent interès per implantar aquestes varietats en el mapa vitícola de les Illes Balears, ja que poden permetre l’increment del caràcter peculiar dels vins elaborats a la a la Comunitat.
Tot i això, per inscriure varietats autòctones d’interès a la llista de varietats autoritzades són necessàris una sèrie d’exàmens ampelogràfics, agronòmics i d’aptitud enològica. Algunes d’aquestes varietats estan sent testades en l’actualitat en assajos agronòmics i de microvinificacions amb resultats molt positius per als investigadors.